“Me treus els colors”
Què és el color? Afecta tan sols a les percepcions visuals? O té una freqüència detectable per vi- bració en altres sentits dels éssers?.
El que és cert és que no hi ha dues persones que percebin el color de la mateixa manera dins l’es- pectre visual, però sabem que el color pot ajudar a definir una personalitat segons preferències, és més sabem que l’exposició a un color determi- nat de certa manera pot influir en la personali- tat d’una persona o als seus gustos (recurs més que utilitzat a la publicitat). Relaciona’m certs colors amb estats d’ànim, groc: intel·ligència, blau: serenor, verd: esperança, vermell: peri- ll... Però hi ha tradicions que van més enllà i relacionen els colors no només amb estats d’ànim sinó q
e també amb malalties o bloquejos a dife- rents zones del cos on ubiquen cada un dels colors a un lloc determinat, i asseguren que a través de la cromoteràpia es pot sanar la part regida per cada color afectat.
No tot el que veiem és la realitat, sinó que és una percepció personal de la mateixa, influencia- da per entre d’altres coses l’espectre visual o pels sentits que l’humà té, així com la mateixa cultura que l’ha marcat durant la seva vida. És possible que hi hagi un món ocult? Una altra di- mensió; segons teories científiques n’hi podria
haver infinitat.
Me treus els colors és una mescla de totes aques- tes teories orientals i occidentals, científiques i espirituals, mèdiques i esotèriques.
El color com a font de recerca de les preguntes més arraigades i existencials de l’humà. L’artis- ta analitza les sensacions i vibracions que cada persona retratada emet i col·loca cada pinzellada de color depenent de dites sensacions, analitza la persona, el contingut i no tan sols la forma, manté un diàleg amb el color a un altre pla d’ac- tuació i és el mateix color que li diu on ha d’in- tervenir. Però la recerca no acaba aquí, perquè canviant l’espectre lumínic de l’obra, es descob- reix el paral·lel, l’altra dimensió, com el color que percebem brillant d’una manera, enfocat d’un altre prisma deixa de destacar i a la inversa.
Ens submergim a un món nou, ens endinsa’m dins la diversitat, aprenem a no donar res per sabut i sobre tot aprenem a veure que cada cosa que creiem depèn de la interpretació de l’espectador. Dins un món quàntic diríem que tot succeeix al mateix instant, el contrapunt a la primera visió de dua- litat. Fins que un no defineix una cosa, aquella cosa és totes les coses a la vegada i en el moment en que un deixa de definir-la aquella cosa torna al seu estat quàntic de res i tot al mateix temps.
Lourdes Mèlis Gomila, estiu de 2020