El poeta dels mots clàssics, Horaci, deia que una pintura és una mena de poema sense paraules... Això és una veritat molt interessant. És a dir, ens hi podem acostar a una pintura amb els versos poètics; com en aquest cas, de les pintures d’Aquari, ho podem fer amb els mots de Vinyoli, “…és íntima festa
sentir, al lluny, la veu del mar”
O de Llorenç Riber, tan anostrador o més que en Vinyoli, on ens diu que
“…la mar i sos esculls
amb la muntanya infinita
se fa amorosa i petita
per entrar dins vostres ulls”
També ens hi podem acostar a les pintures d’en Garrit amb uns mots molt adients, com en aquest cas, del poeta Verdaguer,
“…Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
En Garrit, amb el seu viatge pels colors i les formes més líquides, fa una evolució molt interessant; de la serra de Tramuntana i els penya-segats, ara ens duu al fons del mar.
Aquari ens estimula amb nous mons de sensacions i textures del fons marí.
El mot Aquari té significats molt diversos com, el d’un signe astrològic. Se’l sol conèixer també com l'Aiguador i, es relaciona el seu origen amb el mite de Ganimedes… Emblema del servidor de la humanitat que vessa l'aigua del coneixement per a mitigar la ignorància del món.
Aquari és una constel·lació caracteritzada per la dèbil llum de les seves estrelles. Segons la mitologia, Júpiter es va enamorar del jove Ganimedes, famós per la seva bellesa. El va raptar i se’l va endur a l'Olimp, perquè el servís com a coper en els banquets, concedint-li la immortalitat en convertir-lo en una constel·lació…
Un aquari o aquàrium (del llatí aquarium, reserva d'aigua, aqua que vol dir aigua i més el sufix -rium, que significa “lloc” o “edifici”) és un contenidor, amb com a mínim una superfície transparent, utilitzat per a mantenir en captivitat o fer criar espècies aquàtiques,
Les espècies marines en la pintura d’en Garrit esdevenen un veritable festival de colors. És a dir, el color assumeix un paper fonamental, i la seva pintura ens provoca un munt de sensacions a flor de pell. Els colors sorgiren , amb una nova força, i es redistribuiran seguint la llei interna que arrossega la pintura cap al seu acompliment. És una pintura viva en el sentit que no et deixa indiferent, et provoca un sentiment
El fons del mar descrit en tota la seva immensitat i il·limitada bellesa, deu llavors ésser interioritat. La dimensió impalpable de la llum i del color i es fa il·luminació de la realitat
La polpa de la roca s’encén i s’enfosqueix com una pintura viva, com si la roca fos pigment i el mar fos una aiguada de l’arc de sant Martí...
Les seves pinzellades regalimen amor i dedicació sobre les seves teles , els seus somnis queden retratats damunt el quadre, com la fruita que és el producte final de l’arbre i, les seves obres són pintures arribades a bon port.
Els quadres d’en Garrit s’entenen si se saben mirar. No ens podem privar del seu desxiframent. Només cal entrar en la coherència de l’obra, sense estalviar-se res… Cada obra és una interpretació d’una matèria prèvia. L’artista amb la seva relectura… És l’art contra el misteri. L’artista contra el creador. Tots els quadres porten a això. És la reflexivitat de l’art. Com la trobem en els grans autors del món de l’art per l’art...
I tanquem aquesta petita introducció amb els mots poètics d’en Pons Pons;
“…passeig, escolt, escric,
parl amb els arbres,
llegesc el mar.”
Gaudiu de la lectura de les pintures d’AQUARI.
Domènec Almerge