Benvinguts a “Turris Eburnea”, torre de marfil. Aquest títol ens fa de pòrtic per preparar la nostra percepció a ser invadida per l’obra de Llorenç Vidal “Garrit”.
Aquestes dues paraules, “Turris Eburnea”, són un dels qualificatius que a les Lletanies Lauretanes es donen a la Verge Maria.
Tots vostès recordaran allò tan bell de: “... Rosa mística, Torre de David, Torre de marfil, Casa d’or, Arca de l’Aliança, Porta del Cel, Estel del matí ...”
Aquests qualificatius, que sense dubte s’han fet un lloc en la memòria dels que hem crescut en contacte amb la litúrgia de la religió cristiana romana, són intents evidents del poeta que va escriure aquesta invocació de descriure la Verge Maria: la divinitat femenina occidental per excel·lència. I, com tots sabem, la divinitat és tan mala de concebre que només es pot explicar, de manera apro- ximativa, a través de la metàfora, és a dir, de l’essència de la poesia.
D’ençà d’Horaci sabem, que Ut pictura poiesis, que la pintura és com la poesia. Aquesta dita clàssica em serveix per intentar transmetre quina és la intenció artística de Llorenç “Garrit”: ell vol, en aquests quadres, descriure l’indescriptible. En una mostra d’envejable ambició decideix agafar l ́èpica i la grandiositat de la Serra de Tramuntana, traslladar-la a una superfície plana i fer-ho amb una econo- mia de recursos envejable.
Bastiment, pigments, matèries i tela. Aquests elements són el vehicle del camí de la descripció de la “Turris Eburnea” que ens fa el pintor.
Llorenç “Garrit” pinta i, no tan sols pinta sinó que també pasta, unes obres d’on pràcticament ha desaparegut l’anècdota reconeixible per fondre’s dins dels volums de les muntanyes nues de la serralada més important de Mallorca. El seu art ens porta de la seva mà per un recorregut valent, d’anada i tornada, del figuratiu a l’abstracte i viceversa. “Garrit” és un artista que lluita, en cada edició d’aquesta exposició itinerant, per reinventar-se, depurant cada cop més el seu llenguatge pictòric.
Benvinguts, torn a dir, a “Turris Eburnea” de Llorenç Vidal “Garrit”. Vostès seran els afortunats es- pectadors d’una pintura plena d’una majestuosa poesia que ens corprèn davant la magnitud de la seva ambició.
Llorenç Garrit ha aconseguit emmagatzemar la força del paisatge de la serra de Tramuntana de
Mallorca en els espais limitats de la tela d’un quadre. Passin i ho vegin...
Josep Lluís Aguiló