Un penya-segat no és un subjecte innocent. És un fragment d’història, un eco mitològic, una suma de capes geològiques. Un penya-segat és la concreció física més propera a l’adjectiu “sublim”, és un element del paisatge que fascina i espanta, que atreu i terroritza. La força de Garrit resideix en l’expressivitat de les seves pinzellades fetes de matèria i de color, unes pinzellades decidides, però sempre canviants perquè capaces de jugar amb la llum i amb la distàn- cia que s’interposa entre l’observador i les teles. El joc de força queda obert i provoca la inquietud del contacte frontal, el vertigen vertical d’unes roques que podrien custodiar vides o ésser bressol pervers d’un salt final.
Aquest bestiari natural fa que la terra i les pedres es converteixin en les feres més sublims i perillo- ses del nostre paisatge. No hi ha bellesa que pugui sobreviure sense acaronar la possibilitat de la caiguda. No hi ha visió capaç de sobreviure a la colera del temps sense aferrar-se a la pedra.
Lucia Pietrelli
